|
|
|
|

El nàss nel '54, imprendidor,milanes. Fin dai sò disdòtt ànn impegnaa in la distribuzion de veicoll de prestig. Dal '73 al '93, cont el sò papà Gaston, concessionari Ferrari per la Lombardia. Dal '94 al 2003 concessionari Jaguar per Milan. Dal '96 al 2003 importador Aston Martin per el nord Italia. Da l'84 al '92,come sòci fondador de la "Numero uno" cont el Carlo Talamo,distribùdor per l'Italia de l'Harley-Davidson. Dal '89 al '92 con la "Numero Tre",importador per l'Italia de la Triunph. Nel '92/'93 importador italian Norton. In di ànn '84-'87 el collabora come sòci nella Husky Italia", che la importa in Italia Husqvarna, cont i fradèi Vertemati.
Dal '93 al '95 collaborador e "base" per l'Europa del John Brittene del sò Team.
A dodes ànn el comincia a guidà i mòto, poeù el partecipa a di cors in enduro, ralley in Africa, e cont i "classich, el passa in sèlla almanch 10.000 km in d'un ànn. Anca se l'ha lavoraa cont i marchi de automobil pussee prestigios, per ùso personal e per divertìss l'ha semper preferì la mòto. Finadèss el gh'ha avuu e guidaa almanch 200 mòto de tùtt i ràss; cròss, enduro, touring, custom, naked, stretfighter, sùpersporiv, classich, stràdal, de competizion.
A l'è lù l'inventor e l'organizzator del progètt CR&S "VUN" e al dì d'incoeù el se occupa domà de quèst. A lù ghe pias ricordà che Enzo Ferrari, cont el quàl l'è staa collaborator per 14 ànn, l'aveva cominciaa la costrùzion di sò macchin a 49 ànn, e che el John Britten el diseva che se ghe se cred debon, tùtti i sògn a poden diventà realtà.
CREPALDI |
![]() |
A mì me piàs andà fòrt in mòto. Fòrt ,ma cont el cervèll, con raziocini, cercànd de stà lontan de l'òrthopedegh e de minga dovè fà la patent un'altra vòlta.
M ì sont un cinquantènn che in mòto n'ha vist e faa de tùtti i color. In stràda, pista, foeùra stràda, depertùtt indoa se pò andà con dò roeùd e un motor.
Mì cercavi una mòto definitiva,quàsi un attrèzz de ginnastica,per "tirà via la spina", distaccà tardi, gòd l'armonia de una seri de cùrv faa come se dev, dervì el gàs sùbit, anmò con giò la spalla, senza paùra de borlà giò... Voeùrevi pù vèss "còtt" la séra dopo una "smanettàda" cont i àmis, consciaa, cont el cervèll in àcqua per el strèss e i spavent.
Voeùrevi domà el lato pussee bèll de l'andà in mòto. Guidà, gòd , sentìss liber, senza crùzzi, senza fadiga, in sucùrezza. Provà el gùst sàdegh de fà " soffrì", senza soffrì,tùtt i "smanettoni" di 100hp
e pussee in sull Stelvi, in Val Trèbbia,in tùtti i pòst dove ghe sia un poo de cùrv streng e guidaa, quèi "tòst" di 80 /120/h. Eh,eh,eh... a gh'hoo in mént quand che sérom dree a fà i collaudi de la "UN", tùtt i oggiàd denter " l'Arrivai Quintum",in cima al pàss. E cercaven de comprend se l'è che aveva podoo mettii inscì in ridicol in quèlla stacàda; lor con l'ultima "FXZYRS Plus", la tùtta "Majones" pròppi una "saonètta", l' "Akira Kurosavic" in titani, el"Big Bubble" fumè,ecc.
Me ricordi ànca tùtt quèi fàcc de tosànn terrorizzaa de dree al lor compàgn sù l'ultima "race replica". Pover tosànn, taccaa sù come un condor in sùl ràmm, cont i brasc slongaa per tègnes al maniglion, cont el zaino che i stràngola e che avarìen daa l'impossibil per restà a cà a fà el shopping cont i sò àmis. Mì sont un mòtociclista e un màs'c "evoluto", mì soon per la mòto fàcil e leggéra e la mia dòna conténta. Conténta in cà, perchè la sà che quand che mì torni dopo una "smanettàda" cont i àmis, soddisfaa perchè ho lassaa andà tùtt i ténsion, a pòdi dàgh tùtt el mèj de mì.
Oppùr, anmò pussee contént, per portamela adree, ognidùn con la sua mòto, per gùstà insèma i piasè de una bèlla gita. Mì soon per la CR&S"VUN". Per lù e per lè. Voraria anca vedè!
Fòtografo e imprendidor.
El nàss in del '57 a Milan ,el gh'ha semper avuu trii grandi passion: la famiglia, la mòto, e la fotografia, e dént per dént el rièss a mètt insèma sti trii ròbb. Trii fioeù,un bèll poo de mòto e una quantità de scàtt hann faa la sua vita fantastica e pièna de significaa.
Lù el pensa de vèss staa fortùnaa per tùtti i compagn de viàgg che'l gh' ha avuu, tùtta gent interessant che hann impienii el sò bisògn de condivid salìd e discès.
CABASSI |
|
Giorgio,Robbi,Roberto.
Hoo spettaa fin a l'ùltim per mètt giò 'sti pòcch righ forsi per tègn tùtt el pusse a longh possibil in di bùsecch e in de la cràpa. Tanta l'era l'emozion de mètt giò i sensazion in sùl foeùj.
Hoo pensaa ben quèll che me saria piasuu trovà in d'un sito de una mòto"inscì": inscì come a l'è incoeù la VUN.
A soo ben che per l'uniformità global nùmm devomm (ma sèmm proppi costrètt?) stà taccaa ai schèmm del mercà. La Stòria, La Mission, La mòto, Chi l'è che sèmm nùmm, el Merchandising, La Tècnica. Gh'hoo minga l'abitùdin e soon minga abituaa a andà dree ai schèmm, e allora me trovi chì a fà sù un sidèll pien de color che oltra a quèst el gh'ha denter La stràda, I nòtt a oeùgg avèrt, El vent del Chott, I pàss de montagna, I sògn realizaa. La soddisfazion del mòtociclista quasi cinquantènn, Quèll che voraria mètt sù, Come mì me senti mia quèsta mòto, I compagn di "Giochi seri."
E allora me trovi lì a pensà a un ristorant in Svizzera (hinn passaa tanti ànn de allora) quand una battùda del tipo "Saria fantastich avègh una Norton Manx stràdal per divertiss debon sù stì cùrv chì", la diventa un spegàsc sùl tovajoeù, e poeù un protòtip, faa sù in una quai manera in d'un'officina inglés, e finalment una mòto moderna , vera e tua.
Forsi a l'è tròpp pòcch: chi lég el voeùr savènn pussee. E allora mì disi che certi ròbb sùcceden
domà in certi moment de la vita, ben precis,quand una serie de fàtt, ciàmei come te piàs, se mètten tùtti insèma per tirà foeùra da un spegàsc una ròba fantastica, una mòto che s'è mai vista in gir, Umile se vorii, Essenzial, straordinaria. Ròbb che vègnen foeùra domà da un'union imprescindibil: Passion, Tècnica, Esperiensa, Sacrifìzzi.
Se mèttomm insèma tùtt i chilometri de stràda che gh'hèmm faa e faa fà nùmm quatter fin adèss in mòto, se podaria restà de stùcch. E l'è important anca la mànera de come a i hèmm viaggiaa e con che macchin: dal Ciao a la Britten, quèst chì el podaria vèss el sunto con dénter tùtti i tìpi de mòto. Da l'Africa a Cùsan Milanin, la tangenzial Ovest come sfògh per gént de vint ànn e i cors foeùra lég in South Dakota per sentìss di pionier. Un bàdalùcch de cùrv e de asfàlt, un campionari de panorami, alpegg,mùlattier, stràd in sùl mar, desèrt infinii de ricordà cont el frecàss de vun, duu, trii, quatter, sés cilinder, come di sinfonii che te impienissen el coeùr.
Se incoeù mi soon chì a scriv stì ròbb chì,a voeùr dì che tùtt quant el s'è realizzaa e la "VUN" a l'è el risùltà tangibil. Un concentraa che me piasaria podèssen comprend almeno 50/100 mòtociclisti come nùmm a l'ànn, per podè tirà avanti con sto sògn e che el pòda diventà una realtà ànca per lor..
A soo ben che quèst a voeùr dì pensà "alla grande". Ma forsi a l'è domà vèss realistich. Perchè mi a soon convenciuu che sèmm tùtt vittim de una ideologia che la spiattiss, che la tira domà al risultà econonich pùttost che al svilùpp poètich e ètich de la vita.
Ma vedarii che ghe sarann e salterann foeùra quèi che la pensen come nùmm, salterann foeùra da un quai piccol refùg in cima a un pàss, da una quàtter cilinder Gran Competision, da un raid con tròpp
bagàji a dree.
Quèst vorevi divv e me piaseria che me leggèssenn ànca tùtt quèi che sànn lég in di righ e pussee in là.
Con tanti ringraziament a vialter e al sòttscritt.
Augùri per andà avanti in de l'avventùra
Giovanni
L'è nasuu nel '57 e el viv a Milan. Ingegnee,el fà l'imprendidor.
L'è appassionaa de viàgg (l'ha giraa quasi tùtt el mond): dal '88 a l'è in del albo di direttor tècnich di agenzii de viàgg..El gh'ha anca la passion de scriv: el collabora con tanti giornal (specialment de quèi che tratten de mòto).Dal 1990 a l'è in del albo di giornalisti pubblicisti. L'ha pubblicaa un poo de lìber (che natùralment a tratten de mòto): "Laverda SFC" (Ed.BORG), "Bimota:25 anni di eccellenza" (Ed. Giorgio Nada),"Il grande libro delle moto giapponesi anni '70" (Ed. Giorgio Nada).
E l'è anmò dree a scriv alter lìber ,tùtti de caratter motociclistich.Da semper passionaa de mòto fina in di busècch, e de mòto a ghe n'ha un bel nùmer.In compens el gh'ha minga la macchina (e nanca el cellùlar..).
SARTI |
![]() |
"A gh'è del métod in quèst vèss màtt", el dis Polonio in l'Amlètt de Shakespeare. De sòlit se tira foeùra i citazion perchè el fà fin,ma 'stà volta a l'è la perfètta descrizion de quèll che gh'è a la bas de tùtt el progètt.
Ròbb de màtt? Sì, perchè a ghe voeùr pròppi vèss màtt per lasass andà in della costruzion d'un noeùv marchio de mòto. E sora tùtt, se come nùmm se ponta a una monòcilindrica stràdal "pura". Che voeùr dì dervì una noeùva nicchia, saràda sù da finna tròppi ànn. In ver, la mòto a l'è nasùda mònocilindrica e l'è andada avanti inscì per una quai desènna de ànn. Alter che nicchia, la mòto a l'era domà inscì.
Poeù a s'è perduu un quaicòss, tanto che al dì d'incoeù mòto mònocilindrich se troven domà in settor ben precis. enduro e sùpermotard. Chì te troeùvet di mòto bellissimm, ma se tratta pròppi de nicchie. A se tratta sémper de compromess, stràda/ foeùra stràda, foeùra stràda con gòmm de stràda. E natùralment a gh'hann un assètt particolar, a hinn àlt de tèrra pròppi per la lor derivazion off-road. E con la sèlla inscì àlta, a se elimina, per esempi, una bèlla fètta del pùbblich femminil. (..A l'è minga ch'hèmm mìss in pè el progètt per tampinà i tosann, ma insòmma... anca se dovèss capità..pazienza !).
E tùtt el noster progètt el part de chì: indove el s'è perduu el mònocilindrich stràdal? A l'è minga una pèrdita de pòcch… Sì perchè el mòno a l'è la stòria, a l'è el bàttit del coeùr, a l'è el sound mòtociclistich primordial; la vibrazion che bàtt, la cognizion che là sòtta a gh'è un qiaicòss de inscì semplìz... che méno d'inscì a te vett in bici. E sora tùtt, a l'è fascino… pont e bàsta. Métod. Perchè a sèmm passaa inscì de prèssa dal spegàsc in sùl tovajeoù alla schematizzazion in sùl computer. Perchè tùtti gh'avevom ben ciar finna dal princippi come l'avariom vorùda la mòto, manèggievol, pièna de carisma; una mòto che la somejàss a nissùn'altra. E senza compromess: Che voreva dì rinònzià per finna al passegger. Perchè certi ròbb a vànn gùstaa in de per tì, a l'è minga per egoismo, ma perchè per divertìss de bon - devom ammèttel - se dis semper "vèss tùttuno con la mòto" e quèll che te gh'hee de dree l'è el tèrz incòmod (oltra che scòmod).
"Two is a company, three is a crowd" a dìsen i ingless - "Dù a l'è compagnia, trii un bordèll". Dù per nùmm voeùr dì la mòto e nùmm. Chissà se l'è per 'stà rason che in Inghilterra el mòno stràdal a l'è semper staa inscì diffùs...
Metodo sia ben ciàr, perchè a l'è una scèlta precisa in di material impiegaa, in de la strùttura, in del scernì i form. El telàr, per esempi, el pò vèss domà faa in tubi, perchè a hinn sempliz e anca elegant. Perchè te lassen vedè tùtta quèlla bèlla meccanica che gh'hann de dree. Perchè a l'è minga tanto dal lor spessor quant de come a hinn posizionaa che la strùttura la pò vèss svèlta e robùsta in del stèss temp.
La "vun" la poeù minga vèss e la voeùr minga vèss l'ùnica mòto de tegnì in del tò piccol garage. A l'è tròpp estrèma: a l'è una mòto fàda domà per divertìss. A gh'è in gir di fantàstich sùpetourer de viàgg (anca se per tirai foeùra del parchegg senza la retromarcia a l'è una bèlla impresa). A gh'è di spendid gigasportiv de trecentalora (anca se dopo avègh tirà la prima a pèrden giamoo un poo de pùnt per stràda). A gh'è di òttimm enduro (anca se pésen dù quintài e a hinn impegnativ).
La "VUN" a l'è nient de tùtt quèst perchè la gh'ha come ùnic obbiettiv quèll de entùsiasmà quèll che la guida. Senza impègn, senza fà casèll - casèll, senza dovè dimostrà nient a nissùn. Se vialter sii anmò de quèi che càtten foeùra una mòto in base ai dècim de segond in sùl quart mìa, la "VUN" a l'è minga per vialter. Se invéci gh'avii sùfficient esperienza ai spàll per savè se voeùr dì divertiss de bon in mòto, poeù dàss che la "VUN" la sia adatta anca per vialter. A sii abbastanza màtt in del voster métod?
El nàss a Milan in del 1960. Dal '72 anmò studént, in di or liber el comincia a aiudà el sò papà in l'officina come "bagàj de bottéga". El sò papà Giuseppe "Peppino" Pattoni, el"Pep" per i amis ,che fin dal '58 el costrùiva (e sòttlinei costrùiva) mòto de gran prèmi cont el marchio "Paton" .Fìn de allora la vita del Roberto l'è stada completament ligàda a quèlla del marchio Paton.
I Paton a hinn staa,in di ànn '60-'70, l'ùnica valida alternativa ai mònocilindrich ingles per un pilòta privaa. La sola possibilità per un "privaa"de ben figurà contra el strapotere di "CA'"e di lor mòto "officiàl". In quèi ànn a s'hinn faa i òss cont i Paton pilòti come Hailwood, Bergamonti, Duff, Nelson, Gallina, Ferrari.
In del '74 Roberto el partecipa al sò prìmm Prèmi cont el Team Paton: a sèmm a Imola,pilòta Virginio Ferrari in sùlla Paton/Bimota 500 bicilindrica, l'ùltima a 4 temp.Dal 1975 fìn al 2001 la Paton la partecipa semper al Mondial 500 con mòto a 2 temp/4 cilinder. Spèss, in quèi ànn, la Paton l'è stada l' ùnica mòto italiana in sù la linea de partenza de la clàss regina. Roberto l'è staa semper al fiànch del sò papà Peppino fin al '99 quand quèst chì el moeùr. Allora el se ciappa la responsabilità in persòna de la Paton e el và avanti con la tradizion de eccellenza del Marchio. Con la nascita de la noeùva clàss "MotoGP", avèrta domaa ai protòtip 4 témp de 1000cc., Roberto el pò pù permèttess el budget necessari per partecipà al Mondial.Allora in giùsta manéra el spartiss la sua attività ,mettend a frùtt l'esperienza e la tradizion de 30 ànn de lavorà in cima ai specialisti de la tècnica mòtociclistica.Poeù vègnen realizaa per vend "repliche originali" de la Paton 500GP bicilindrica 4 temp del '68; vègnen sostenuu di pilòti in del campionà italian clàss "sùpersport" e anmò se comincia un'attività de ricerca e svilùpp specialment in della progèttazion e costruzion de mòto o tòcch de mòto. La CR&S,cont el sò progètt de mònocilindrica stràdal, l'è stada el primm cliént de quèsta noeùva iniziativa, che la ghe pias talment tanto al Roberto de fàgh decid in del 2004, de diventà "partner" de la CR&S come responsabil de la direzion tècnica,e restand natùralment a la guida del Marchio de famìglia.
PATTONI |
![]() |
Quand a s'eri un fiolètt, e lavoravi come garzon prendista in de l 'officina del mè papà, forsi per coppià quèll che faséven i pilòti che frequéntaven la Paton, a me piaséva andà in mòto e anca "tirà". A sèdes ànn gh'avevi una Moto Morini 125 H a sés màrc che guidavi come un màtt. Poeù i cromosomi del mè papà hann ciappaa probabilment el sopravvent e el piasè de fà i mòto l'ha ciappaa el pòst del gùst de guidaii. De allora la soddisfazion pussee bèlla a l'è stada quèlla de sentimm dì da un pilòta: Roberto, la mòto a l'è a pòst! La mia sensibilità de vèss bon de mètt denter in d'una mòto de GP tùtt quèll che me domandava un pilòta a l'è stada per mì una ignizion continua de fiducia e una motivazion fondamental per la mia vita professional. A l'è un poo come per un scùltor,tirà foeùra una bèlla forma finida da una materia grézza: lù el sà cosa gh'è dénter in del blòcch de marmo, el gh'ha domà de vèss liberaa de la ròccia inùtil. Incoeù soon dree a doprà quèsta mia attitùdin per realizzà una mòto stràdal che la pòda dàgh di bèi sensazion a quèi che guiden la mòto in sù la base di informazion che gh'hann daa quèi che m'hann daa el "lavoro". Mì devi vèss bon de vèss el "strùment" per mètt denter in de la mòto tùtt i caratteristich de guida che voreva el cliént. Una sfida noeùva indoa a sarà pù el cronometro, ma el mercà el termòmetro di mè capacità. Una sfida che mì hoo accettaa.
Copyright @ 2004-2011 O.M.M. | Officina Meccanotecnica Milanese | 18/01/12